Setmana del 11 al 15.

DIMARTS 11:

Primer el grup de Paula Baldres, ens volia monstrar una entrada del seu blog, però al intentar possar-ho a la pantalla, no anava. Aleshores al no anar, Carles canvia la construcció de la classe i comença a preguntar per comentar el text de "mañana examen", però cap persona se ho havia llegit. Simplement una persona ha pogut comentar el text, dient que té relació amb la nostra assaignatura quan parla de l'avaluació. 

Després de terminar amb els comentaris, començà a anar el projector i ens ha possat el que ens volíen ensenyar. Per ací deixem el vídeo per vore-lo: 

César Bona explica com ha sigut la seua eduació, com han influenciat els mestres en la seua vida. Alguns mestres com el de castellà, li va ajudar a interessar-se per la llengua espanyola, uns altres l'inspiraren a tindre el mateix amor a la seua professió, i quan no li agradara hauria de deixar-la. I en uns altres casos, com la professora de matemàtiques, que va fer que no li agradaren les matemàtiques i gracies a ella va saber que les matemàtiques no anaven amb ell i començà a estudiar les lletres, com llatí i grec.

Després comença a explicar diferents coses, com per exemple:

• Que ser mestre no significa tindre vocació, sinó actitut. 
• Que si volem una millora de la societat, sempre s'ha de començar per la base, que és l'educació. 
• Que una persona no deixa d'apendre per fer-se major, sinó que perd la il·lusió de saber que és cada cosa. 
• Que els xiquets perden la seua creativitat quan entren a classe, perque pareix que han de deixar-la fora i comportar-se com adults, de forma callada i sentats sense moures.
• Que hi ha que conéixer als xiquets, perqué hem de saber que fa i com ho fa. 
• Que hi ha que escoltar-los,  perquè mai sabem que volen fins que els escoltem. Y moltes vegades es vol canviar als xiquets, i lo que tenim que fer és canviar la nostra concepció de vore als xiquets. I aixó es fa escoltant-los. 

Com diu César Bona al final del video, jo també pense que un xiquet es creativitat absoljuta, una curiositat infinita i estan fets d'emocions, i nosaltres els professors hem de donar-lis les ferramentes que necessiten per fer el que ells volen, el que li ha de fer-los feliços i aleshores, seran adults feliços i seran les persones que faran un món millor. Els mestres som els encarregats de formar a les persones del futur, les persones uqe seran més en davant els banquers, els directors d'empreses importants, i aquesta responsabilitat és nostra i hem de complir-la de manera adequada.

Aquest video, té relació amb la primera pregunta del curs, la de que és un bon mestre, un bon mestre és aquell que se preocupa pels seus alumnes, que lis escolta i tracta d'ajudar-los de manera que ells puguen desenvolupar-se correctament, és aquell que no els veu com a numeros sinò que comença a tractar-los com a subjectes i els coneix. També està molt relacionat amb el tacte en l'escola, com el text que vam llegir, César Bona explica alguns dels seus casos viscuts amb els seus alumnes, i són molt pareguts als del text. I en aquestos casos ell ha tingut un tacte impressonant amb els xiquets, no castigant-los fent una cosa mala, encara que per als xiquets no ho siga, sinó ajundant-los per fer que no torne a passar, escoltant-los i donant-li alternatives per fer el que a ells més li agrade. Com per exemple quan diu que un dels seus alumnes li agradava escriure contes, i va fer que en la seua materia, fera contes dels temes per a els seus companys. D' aquesta manera, el xiquet que abans sospenia la seua assignatura, ja no la sospenguera més sinó que va traure n¡un notable. 

Després de vore el video ens hem possat per grups, per treballar el treball grupal. El nostre concretament tracta de l'hivern, encara que nosaltres hem triat a xiquets d'infantil per fer el treball, ens resulta bastant dificil estructurar la classe de manera adecuada, per fer que tots els xiquets gaudisquen de les nostres classes.

DIJOUS 14:

Carles comença la classe preguntant si s'antenia el text que ens hem llegit, aquest text era "mañana examen", parlant del conductisme, que és una de les teories més representatives del model dit de l'aprenentatge. Després ens recorda com era antigament la pedagogia.

Després varem començar un debat sobre l'autovaluació dels alumnes, alguns han dit que moltes vegades els xiquets són els que s'avaluen correctament, altres companys, han dit que sempre el xiquet es possarà més nota de la que ha de tindre. I una companya, va dir que a vegades, si es tracta d'un xiquet més conino, es possarà la nota correcta, en canvi, si parlem d'un xiquet que està a partir del curs de segón de primaria, va a possar-se més nota.

Per altra banda, jo crec que un xiquet moltes vegades no es pot avaluar, i que ha de ser el professorat el que té que avaluar-lo. Però, com diu la meua companya, jo també pense que moltes vegades un xiquet més conino pot ajustar-se més a la nota que mereix, perque tenen un sentit de la justícia molt alt. Pero, en canvi, un xiquet més major, va a possar-se més nota que la que mereix, perquè ells volen la major nota de la classe i només volen ser ells els millors. Açó, no només es culpa del sentit de la justícia o que vol ser el millor, sinò que moltes vegades, quan eres més xicotet encara no l'han ensenyat a que ha de competir per ser el millor de classe, però quan ja tenen uns anys més, han aprés que han de ser els "més millors" de la classe.

Al acabar aquest xicotet debat, ens varem possar a trebalalr en grup per seguir amb el treball grupal.