Teatre social.

TEATRE SOCIAL: 

La setmana del 20 al 24, va ser la setmana d'activitats complementàries, aixó vol dir que durant aquesta setmana solament donarem les primeres hores de classe, i després cadascú podrà fer el que ell vuiga, pot anar-se'n a casa o es pot quedar fent una activitat programada per al dia.

En aquest cas, jo vaig triar fer una activitat el dilluns, aquesta activitat va ser proposada per Carles, el professor de didàctica general, ell la va comentar a classe i com em va paréixer una activitat diferent, divertida i tal vegada m'anava a servir endavant, vaig decidir anar.

Al arribar a la classe on es feia l'activitat me vaig adonar que no coneixía a molta gent, només a Núria, Mar i Ana, i tots els demés eren desconeguts per a mi. Però al finalitzar la classe, crec que tots ens sentíem d'altra manera, ens pareixía que ens coneguerem de més temps i varem entrar en molta confiança i ens ho varem passar requetebé.

Al començar Carles ens va explicar l'esquema que anavem a seguir i es constituïa per 4 fases, per començar amb la primera ens va possar en rogle per vore-nos i escoltar-nos millor. Vam arrancar amb la posada en marxa,  que va consistir en uns quants jocs per "calentar", per anant agafant confiança entre els que estavem al taller. El primer joc que varen fer va ser passar-nos una palmada i quan m'arribe dir com em dic i perque estic al taller. Cadascú va dir la seua raó de perque està ahí, uns quants varen dir que era perque tenien que fer un numero de activitats i varen triar aquesta perquè pareixia molt interessant i diferent. Altres, varen dir que el seu professor la va comentar a classe i triaren anar per saber-hi que era i com es feia. I uns quants més, van dir que anaven perquè practicaven anteriorment teatre i el trobava a faltar, i a més que ells volien afegir a les seues classes el teatre.

El segon joc que varen fer va ser altra volta amb palmes, s'havia de passar la palmada d'uns als altres, i es podia rebotar la palmada perquè l'altra persona haguera de manar-li-la a una altra persona, i perquè rebotara s'havia d'alçar les mans. El següent també era amb els braços i havíem de passar-nos només als costats amb els braços contraris al costat que ho estàs manant, a estos moviments se li sumaven sons "zip", cada vegada se van anar sumant més moviments com: cap al front, estirant el braç i es deia "zap", si s'equivocaven es deia "tolón" alçant els braços, es podia botar i l'altre hauria de passar el torn a una altra persona i eixe es feia com a escut amb un "boing" si era de front, i si era de costat era movent-se cap avall fent el soroll com una olla que s'ix l'aigua.

Tras fer aquests jocs, varem continuar amb la segona fase, la sensibilització, amb aquesta fase el professor intetava que la gent coneguera la classe i se sentira cómoda. Aquesta fase va començar amb nosaltres caminant per la classe, dirigint-nos a un punt exacte i amb música de fons. Després es varen anar sumant coses que hi teníem que fer, com per exemple parar-nos i mirar-nos als ulls fixament, el següent pas, va ser saludar-nos com si forem amics que feia molt de temps que no ens veïem. Més tard, varem començar a seguir el ritme de la música que hi havia. Altres exercisis d'aquesta fase ens varen fer que tinguerem més contacte amb els altres alumnes a la clase, va ser en parelles, varen tindre que deixar-nos portat per l'altra persona mentres nosaltres anavem mirant la seua mà, aquest joc es va fer amb el ritme de la música. Després altre exersici molt paregut, va ser el de l'espill, era imitant els moviments que feia la parella, sense pedre el contacte dels ulls.

Després de tindre més conexió amb els companys i tindre la classe més controlada, varem començar amb la fase d'expressió, que tractava de amb una imatge sense moure'ns, representar qualsevol sentiment o acció. Primerament, començarem amb imatges d'algún sentiment amb relació en l'educació, els sentiments que varen ser representats van ser: l'amor, la tranquil·litat, l'avaricia, i per últim, Carles va comentar la paraula educació, que com la representariem. Aquestes imatges varens er molt diferents i cadascú es posava de la manera que ell considerava la correcta, a més de representar aquesta imtage, havíem de estar en contacte amb qualsevol dels alumnes participants en la formació d'aquesta imatge.

A continuació d'aquesta activitat tan divertida, ens va fer pensar en qualsevol moment on varem viure o presenciar alguna injusticia, o un acte de superioritat del mestre amb l'alumne, o entre iguals (alumne a alumne), aquesta es va comentar per parelles i després varem juntar dos grups per representar aquesta injusticia davant dels demés, amb una imatge com les de abans. Alguns dels participants varen patir una gran injusticia, i va tindre la suficient confiança per contar-la. Quan ja estava representada, haviem de tractar d'adivinar quina era la situació que estava representada, quins pensaments teníen i podíem preguntar qualsevol cosaq ue volíem saber-hi. En el moment que ja hi teníem suficient amb la informació rebuda, feiem de diablos i àngels, per ajudar o perjudicar a les persones que actuen.

Per finalitzar, Carles ens va fer uns 5 minuts de relaxació, per pensar en tot lo bo que hem fet durant tot el dia, com ens haviem sentit mentres estavem a l'activitat, totes els somriures que ens haviem regalat amb els companys que ni coneixíem, i sobre tot, el rato tan divertit que hem pasat tots junts. Després d'aquesta relaxació, varem fer l'ultima fase, que era retroacció/avaluació, on ens hem sentat al sòl altra vegada en un cercle, per parlar del que hem sentit, de com ens hem sentit durant l'activitat, si ha sigut còmode, si pensem que ens servirà quan arribem a ser mestres, si ens esperavem que fóra d'aquesta manera el taller.

 Alguns dels comentaris varen ser que si que ens anava a servir perque en qualsevol moment podíem ajudar als xiquets a comprendre com es deuen comportar amb els demés o com han d'actuar si veuen una situació d'aquella manera. Altres comentaris varen ser que no s'esperaven que fóra d'aquesta manera sino que pensaven que anava a ser més actuació parlada i no com si foren fotografies. Per mi part, jo no tenia cap expectativa perquè no sabia molt bé com anava a ser, i a més mai havia fet teatre, per tant per a mi va ser un moment que hem portarà sempre moments bonicos i divertits amb deconeguts. Açó, hem fa donar-me compte que no fa falta conèixer a les persones per pasar una bona estona o per tindre tanta confiança com per explicar els seus mals moments a l'escola.

Finalment, en mi opinió, crec que aquesta va a ser una de les activitats que recordaré de l'época de l'Universitat, perque m'agradat molt i és una manera diferent de fer una classe, de fer comprendre les coses de manera visual i de manera que ells mateixos es donen la resposta, encara que de vegada els professors ajuden per terminar de comprendre el que no és correcte.

PD. (Com que he estat buscant les imatges que crec que ens varen fer quan estaven fent l'activitat, i no les he trobar per cap puesto, he posat imatges d'internet de teatre social.)