Setmana curta

DIJOUS 23: 

La nostra companya Belén García, ha sigut l'afortunada de començar hui la classe, ens ha explicat que hi ha una conferència molt interessant en l'ajuntament de València, que s'anomena "Les altres víctimes" que va sobre els xiquets, que mentres estan les seues mares denunciant els pares que els han agredit, estan en una habitació amb joguets i colors per a dibuixar, en esta conferència, ens ensenyen els dibuixos dels xiquets que ens mostren com està la situació a casa. I quasi mai ens adonem de que no sols patix la dona quan és maltractada, si no la gent que està al seu voltant, i més els xiquets menuts.





Esta imatge, ens mostra un dels dibuixos que ha fet els fills de les mares que han anat a denunciar els pares dels xiquets. En este podem veure com el xiquet dibuixa a la policia que està ajudant a sa mare, i diu que la policia sempre la protegix de son pare.




Esta imatge, mostra com la policia ajuda a sa mare a allunyar-se de son pare, abans de que ocórreguen situacions que al final no es podran parar i acabaran de manera catastròfica.

Després d'estar comentant en que lloc exacte era la conferència i fins que dia i que hora estava, passem a comentar el capítol del llibre El tacto en la enseñanza que ens havíem d'haver llegit, este llibre tracta sobre diferents mestres i la seua relació amb els xiquets, i com ha de ser. Tot açò ens ho explica a través d'exemples, i açò ens ajudarà en el dia de demà quan nosaltres exercim la professió de mestre. Ens varem posar de manera que tots en veíem la cara, que va ser en cercle, i d'aquesta manera varem començar a comentar el llibre i cadascú va dir una frase o alguna cosa que li havia cridat l'atenció.

Aquestes varen ser algunes de les frases, i les opinions que varem donar:

• "El ojo que sólo observa el comportamiento de los niños los convierte en objetos, mientras que el ojo que logra establecer un contacto con ellos, hacen que las relaciones personales sean posibles.” És molt diferent observar un xiquet des de lluny, i en aixe moment lis estàs observant com un objecte, i de l'altra manera, intentant que hi haja contacte, els tractem com a subjectes i no observant-los, si no donant-li importància a com es senten o que és lo millor per a ells.

• “Si no puedo oír los sonidos de la vida interior del niño que me habla, me resultará imposible realizar un discurso con tacto.”   Si el mestre no coneix realment la vida del xiquet, el que li interessa o el que li molesta, mai podrà tractar-ho d'una altra manera que no siga un xiquet més a qui has d'explicar una sèrie d'activitats i més tard oblidar com era o com se sentia el xiquet.

• “La voz utilizada con tacto favorece el contacto.” Moltes vegades si una persona et parla de bona manera i no distanciant la vostra relació, fent-te veure que tu eres inferior i el professor és superior a tu, si no que vos tracta com iguals, llavors tu tindràs una actitud més oberta cap eixe profesor/a que t'ha tractat bé, que al que et parla de manera imperativa. No recorde molt bé als professors de primària, però la professora d'anglés mai havia caigut bé perquè ens parlava de manera molt autoritària, i quan estava amb la meua tutora, que ens parlava de manera molt afectuosa, tots volíem estar amb ella i que ens donara classes

• .“La vida de cada niño es una historia que debe tenerse en cuenta al valorar su funcionamiento escolar.” Els professors han de saber les vides dels xiquets, per saber com comportar-se amb ells o que no han de dir o el que sí. En el que es deu de centrar en classe quan s'intenta traure temes nous en classe. No s'ha de plantejar des de la pena, si no que s'ha de començar des de l'Efecte Pigmalió, perquè moltes vegades, no ens adonem de que un que aparentment que té una família normal, té una família que no li fa cas o que realment té greus problemes. Però d'altra banda, amb famílies que pareix que tinguen uns grans problemes, però realment el fill se sent volgut i identificat amb la seua família, i és tractat de manera agradable i té una relació molt bona amb la seua família. Si els mirem des de l'observació, des de la distància, pots saber que eixe té problemes i que els altres tenen una vida normal. Però si els mirem de manera que s'intenta mantindre un contacte, una relació on ho tractes com a subjecte, comences a matisar la vida dels xiquets i a escoltar el que passa realment. 

• “A través de los ojos, el adulto y el niño se conocen inmediatamente el uno al otro. Cuando la cara y la voz se contradicen mutuamente, los niños creen antes a los ojos que a la boca.”  Moltes vegades no cal parlar per fer que el xiquet entenga que està fent una cosa mal o bé, simplement mirant als ulls de l'altra persona entens realment el que vol dir, i el que sent. Per exemple: si una persona fa una cosa que no està bé, només mirant a la professora pots veure en els seus ulls si està enfadada, perquè la seua expressió moltes vegades ens indica el que realment pensa. Encara que moltes vegades la veu indique el contrari, els ulls relament indiquen el que senten.

• “El tacto trabaja con el ambiente.” Si una professora llig una història, ha de fer-ho amb més entonació perquè els alumnes s'interessen, i també si ho fan en un ambient diferent de l'habitual en classe, els xiquets se sentiran més cómode i amb ganes de saber més, perquè al canviar la situació de la classe, els xiquets senten que és innovador i això els crida l'atenció.

• “El aula de cada profesor y de cada escuela tiene un carácter” Depén de com estiga distribuïda la classe, es notarà com es donen les classes i com s'intenten fer les coses.

• “Algunos profesores parece que pretendan enseñar mediante ejemplos negativos, como los que insisten en exigir una buena letra a sus alumnos aunque la suya resulte sencillamente abominable.” Molts professors no poden dir que alguns xiquets no facen alguna cosa si ells són els primers que ho estan fent. Moltes vegades els xiquets veuen als professors com un referent, i per això has de tindre en compte com actues davant d'ells perquè ells no adquirisquen les mateixes manies i les coses que fas bé.

•  “Todos somos profesores aunque algunos que no tengan el mínimo deseo de ser educadores.” En el moment en què estàs tenint contacte amb un xiquet, li estàs ensenyant i has de parar atenció amb el que fas i dius.

• “Evidentemente, no son sólo los padres, los profesores y otros educadores los que dejan huella en el niño.” No són solament els pares o els que intenten educar als xiquets, sino que són totes les persones que estàn al seu voltant, els seus veïns i en conjunt tota la societat. Perquè tot el que veuen en la televisió els va a influir, creuen que són coses normals. I moltes vegades també en els dibuixos no es mostra el que realment és correcte, i acaben adquirint comportaments incorrectes gràcies al que han vist o com s'han comportat algunes altres persones, encara que només li haja vist una vegada.

Després de comentar aquestees frases, arran d'estes frases van sorgir diversos temes que debatre, varen ser aquestes: 

1. La manera de tractar als xiquets a classe, encara que tu hi hages tingut un mal dia. I la nostra conclusió va ser: els professors no han de tractar de mala manera als alumnes perquè hagen tingut un mal dia, però si cal fer veure als xiquets que el maestre/a també és una persona normal, i ells també tenen problemes com ells, que necessiten parlar i expressar-los. 

2. La manera que hi tenia que ser la profesió de mestre, és a dir, si era vocacional o no. La conclusió a classe va ser: el treball de mestre no té perquè ser de forma vocacional, si no que hi ha gent que són mestres i realment no pensava ser-ho, o no li agradava, però finalment arriba a ser mestre i li encanta ser-ho, però al principi no ho tenia molt clar. Altres coses que han el dit els alumnes, és que els professors han de tindre vocació, ja que moltes vegades si no era el que volien es notava que no li agradava i ho feia perquè ha de guanyar diners. Això si, si treballes amb persones has de tindre una responsabilitat amb les persones i has d'actuar de manera adequada a elles, i qui no ho fa no hauria d'estar realitzant eixa professió.

Per finalitzar, Carles ens va contar algunes de les seues experiencies quan treballava a escoles que es trobaven en els pitjors barris de València. En aquestes escoles els alumnes amb problemes no eres expulsats quan feien alguna cosa que no estava bé. Si no que els castigaven de manera diferent, i era ficant-los en altra aula on estaven a soles i podíen reflexionar sobre el que hi  havien fet. Es fa d'aquesta manera, perquè a vegades, s'ha de separar al xiquet de l'entorn on el deixen comprotar-se d'aquesta manera, i fan que l'aumente. Per aixó, s'ha de fer d'altra manera que no aumente aquesta mala conducta sino que la disminuïsca, i si els manes a casa serà pitjor perquè aquesta actitud prové d'allí.