Els col·legis del futur.

BLOG SEMANA 30/10/17

Comentarem les notes dels blogs posades de la primera evaluació i arribarem a la conclusió de que estaven fluixos en general. A continuació la nostra companya Sandra Miralles va penjar un video a classe, el qual estava fet pels alumnes del seu anterior col·legi i un grup de música de parla en valencià (Aspencat).

https://www.youtube.com/watch?v=kDApdgNbFy0

La veritat que veient el vídeo hem pogut apreciar com els protagonistes del mateix s’ho passaven molt bé cantant i ballant. També Carles va comentar que eixe col·legi forma part d’un projecte que te per objectiu desenvolupar el plurilingüisme. Sandra contava que ademés celebraven la LUEV, relacionat amb l’ús i ensenyament del valencià.

Canviant de tema anem amb el que veierem l’altre dia sobre els llibres i els profesors.

El nostre company Adrián va comentar (i la veritat que te raó) la estructura dels llibres de primaria, comparant els llibres actuals amb els de fa uns 10 anys (amb els que estudiaven nosaltres). Tots dos seguixen la mateixa metodologia. Al començament de cada tema una lectura amb les corresponents activitats i després teoria i algunes activitats complementaries.

Després comentarem lo de un col·legi que estava intentant no tindre llibres ja que questiona al professor un poquet.

Aquesta reflexió és d’un article que Carles va manar llegir l’altre dia, està a l’aula virtual i està relacionat amb el perqué tindre professors si ja existeixen els llibres de text. La veritat que la figura dels llibres de text a classe és un poc tediosa (des de la nostra experiència) ja que únicament l’utilitzem per fer activitats que no ens agraden, per transportar-lo de casa a l’escola i de l’escola a casa i a la fi els acabem odiant.

També:  Analitzar els llibres de primaria, les nostres reflexions i les de les demés. Hi havien contradictóries al llibres, moltes imatges on l’escola apareix com la dona antiga, on es fa carrec dels xiquets, i en les portades dels llibres es possa el nom del tema que era la desigualtat social. Els Mestres segons el llibre que tenen poden fer diferents coses a les seues clases, poden organitzar-les depenent de com està estructurat el llibre. El llibre limita molt als mestres, perque no poden eixir del que diuen els llibres, perque aixó és lo comú i la societat no vol canviar, no vol que es treballe sense llibre. Els mestres intenten portar els llibres, i comencen a intentar posar apunts,  powers points, classes dinàmiques. Els pares no accepten aquestes classes més pràctiques, volen que segueixen els llibres. Moltes vegades passa perquè no expliques realment als pares com van a ser les classes, es té que explicar com i perque aneu a fer les coses d’aquesta manera. S’ha d’obrir les classes, per poder venir els pares a les classes per fer entendre que d’aquesta manera serà millor per als seus fills. Carles digué que a vegades havia explicat als pares dels seus alumnes com estava plantejant un tipus de classes o altres i la  veritat que ningun pare li havia possat alguna contradicció.

Comentarem diferents mètods per aprendre a llegir a partir del que nosaltres recordavem de la nostra etapa al col·legi i molts coincidiem en que començarem amb les vocals i progresivament anavem juntant-les amb les consonants per així, en un futur poder dir-les conjuntament.

No varia del que estudiavem nosaltres a com s’estudia ara, perque la forma dels llibres no ha canviat. Encara que aixó no té res a vore, perque tant ara com abans hi havien mestres que treballaven de diferents maneres.

Les actituds sexistes poden vindre de dones i d’homes, però que aquesta societat patriarcal fa que als homes se lis pose com grans i a les dones com a les que estàn baix, les que no importen. Però realment, totes les persones han de ser com ells volen, perque pot ser que una dona siga més forta que un home, o que un home porte roba de colors caracteritzats per a les dones. Però al estar estructurada la societat d’aquesta manera, fa que els homes siguen els dominants, i les dones com dominades.

La professió de mestre als llibres està caracteritzada per dones, exceptuant als professors d’educació física que eren homes. Per a que professors si hi han llibres. Ana comentà una cosa del article, un grup de pares es queixa de que els xiquets no aprenen si no s’utilitza el llibre, perquè el mestre no els utilitza sinó que fa les classes de manera pràctica. El llibre de text lleva la professió als docents, que els llibres poden sustituir el que diuen els docents.

………………………………………………………..,.,.,.,.,.,.,.,.,.,.,.,..,..,.,.,.,.,.,.,.

Jueves 2

Com sol passar, Carles ens ‘’pressionà’’ per eixir a contar alguna cosa relacionada amb l’educació o alguna reflexió que hagem tingut. La nostra companya Laia va contar que el seu col·legi d’infantil i primaria s’estava caiguent a trossos i estaven aillant a tots els xiquets perque no podien anar. Si fora el meu anterior col·legi em donaria una mica de pena ja que els records de la infància a l’escola són molts que és un poc el que ens va contar Laia.

Altra companya va comentar un video sobre un projecte de ball que van fer participar a tot el centre en un musical, es paren les clases i únicament es dediquen a ballar.

https://www.youtube.com/watch?v=ILFwyHnwVSI

De eixe mode el company més popular de clase deixa de prendre tot el protagonisme i el tímid tot el contari. Aquest projecte no és per altra cosa si no per a donar protagonisme dins el curriculum escolar a l’art. Per poder desenvolupar aquesta part tant important dins les persones. Que seria de la vida sense l’art!

A continuació anarem amb el text que solem fer i analitzar tots els dies. Va  sorgir el terme Reconstruir el coneixement, que era algo como que a partir de altres coses , la pròpia persona puga pensar a partir d’ella mateixa.

Altra companya va comentar una frase i va arribar a la conclusió de que no hi havien experiències satisfactòries a l’escola, uns tenien un hort, altres gallines... ara que ho pense  quan era xicotet que anava a infantil, anaven els pares de cadascú dels alumnes per estudiar els oficis i nosaltres podiem fer preguntes als pares dels nostres companys i ens agradava molt.

Una frase del text el curriculum globalitzat hem va cridar l’atenció. “Un currículum destinado a Educación Infantil o Primaria que no destaque el valor de la experiencia como motor del aprendizaje, por lo menos teóricamente, es hoy día prácticamente inconcebible.” Estic d’acord perquè un xiquet amb curiositat i ganes de saber més sobre totes les coses és el que pregunta tot el dia sobre qualsevol cosa i a partir de la seua experiència i situació és el que li dona les ganes d’aprendre.

Comentarem el contingut de les pràctiques dins el curriculum escolar, ademés dels avantatges que aporten als xiquets:

1.Permet als xiquets efectuar eleccions informades per a realitzar l'activitat i reflexionar sobre les conseqüències de les seues accions.

2. Assigna als estudiants papers actius (investigar, exposar, observar, entrevistar, participar en simulacions,..) enlloc de passius (escoltar, omplir fitxes, participar en discussions rutinàries amb el professor,...), en situacions d'aprenentatge.

3. Exigeix als estudiants que indaguen sobre sobre idees, aplicacions de processos intel.lectuals o problemes quotidians, bé personals o bé socials.

4. Propicia que els xiquets actuen amb objectes, materials i artefactes reals (tocant, manipulant, aplicant, examinant, recollint objectes i materials).

5. El seu acompliment pot ser realitzat amb èxit per xiquets a diversos nivells d'habilitat. (Tasques com imaginar, comparar, classificar o resumir, no imposen normes de rendiment úniques als resultats possibles de les mateixes.

6. Exigeix que els estudiants examinen, dins d'un nou context, una idea, una aplicació d'un procés intel.lectual o un problema actual que ha estat prèviament estudiat.

7. Requereix que els estudiants examinen temes o qüestions que els ciutadans de la nostra societat no analitzen normalment - i que, de manera general són ignorats pels principals mitjans de comunicació: sexe, religió, guerra, pau,...

8. Propicia que els estudiants i els docents correguen riscos., no de vida o de mort, però si d'èxit o fracàs.

9. Exigeix que els estudiants reescriguen, repassen, i perfeccionen els seus esforços inicials.

10. Estimula als estudiants a ocupar-se de l'aplicació i del domini de regles, estàndars o disciplines significatives.

11. Proporciona als estudiants una possibilitat de compartir amb altres la planificació d'un projecte, la seua realització o els resultats d'una activitat.

12. Si permet l'acolliment dels interessos dels alumnes per a que es comprometen personalment.

Per últim i abans de posar-nos per grup i treballar el disseny d’unes classes, parlarem sobre el treball per projectes. Aquest mètod d’aprenentatge aposta per una forma d’aprenentatge interdisciplinaària, basada en competències i oberta a la vida. Algú dels nostres companys va dir que havien treballat per projectes i que els havia agradat. Havien de buscar un tema, seguidament buscar informació sobre el tema a tractar i posteriorment contrastar-la, haurien d’exposar-la per vore que s’ha aprés i s’ha adquirit.