BLOG SEMANA 13/11/17

Com sempre dic i com sempre passa, costà que algú isquera a contar alguna cosa relacionada amb l’educació però la nostra companya Sara Bravo ens va contar que al seu poble, Alzira, aquesta setmana passada va haver un assassinat d’un home a una dona perquè aquesta volia separar-se d’ell. Volia que ens donarem conte de que els fills són com els pares i com els han educat.

http://www.lasprovincias.es/sucesos/hombre-mata-hija-alzira-20171112184312-nt.html

Violència de gènere sols hi ha de homes a dones perquè si fora al contrari no s’anomenaria violència de gènere. Per això el dia mundial de violència de gènere s’anomena ‘’dia de violència en contra de la dona’’.

A continuació s’adintrarem amb el text que haviem de treballar durant el cap de setmana. I tractava de la relació dins el aula i de la manera de tractar a cada un dels alumnes i de la manera en que ho fem. Al meu grup, o a Carles i a mi, ens tocà el tema ‘’El tacto favorece el crecimiento personal y el aprendizaje’’ i tracta de una classe que dona uns continguts i els comenten amb els companys a classe per tal d’aprendre d’una manera diferent i fugir de lo tradicional. Altra vegada recordarem alló que va dir Carles un dels primers dies a classe. El professor no és el que ensenya sino el que crea o disenya una ferramenta d’aprenentatge per a que els alumnes aprenguen.

Al grup d’Aïna, reflexionaren i arribaren a la conclusió de que els pares tendixen a ajudar o a solucionar les coses que els fills no saben o no poden fer .El text tractava d’una alumna que no va anar a classe i després la veieren per ahi plorant.  El que fa com a mestra es sense prestar-li molta atenció li fa creure que està al seu costat

El grup d’Estela, el text tracta d’una professora que en un principi té 22 alumnes i després 31 i uns li pregunten el perquè tenen que estudiar unes assignatures que no va a servir per a res si de major no es van a dedicar a alló. Aquesta situació que de segur hem viscut tots els alumnes de la nostra classe i que tots ens hem plantejat alguna vegada.


Tercer text: No és el xiquet el que ha d'arribar al professor, si no que és el professor el que ha d'arribar al xiquet. Quan una classe no funciona la culpa la té el professor, ell és el que ha de reconduir una altra vegada a la classe a què arribe a un bon funcionament. El professor ha d'estar al costat del xiquet i localitzar-li els llocs per on ha de creuar, per aixó és la seua labor.

El grup de Mar Salas un xiquet musculós que treballa per les nits per comprar-se una moto i no pot fer els deures ni estudiar. La mestra decideix parlar amb ell i ell li porta un poema com per donar-li a entendre que si està compromés amb la classe i amb l’assignatura.

El grup de Vero una mestra li parlava a altra perque li tenia envidia de com donava de bé les classes. Tot pel fet de millorar en les coses a les que ens dediquem.

Finalment ferem una mena de resum de tot el que ens pareixia i vam arribar a la conclusió de que agluns es sentien identificats per les seues experiències viscudes i per experienciès amb xiquets o com a alumnes.

……………………………………………………………………………………………….

DIA 16 NOVEMBRE

La nostra companya Mar Salas ens ha posat un video a classe que tractava sobre el fet de ser professor i el que es capaç de fer en l’ensenyament d’un xiquet o xiqueta. El relacionarem amb això que var dir Carles uns dels primers dies de classe i que sempre tenim en compte (o per lo menys jo). El fet de que la funció del mestre no és la d’ensenyar sino la de crear o disenyar una ferramenta d’aprenentatge.

A continuació ens plantejarem la idea de distribuir una classe com la nostra. Les primeres idees com situar-nos en forma de U o de doble U, però les rebutjarem per falta d’espai. Altres companyes plantejarem la següent idea que finalment va ser com ens quedaren tota la classe:

--------.--------.-------
--------.--------.-------

-------.--------.-------
-------.--------.-------
                                                       O
-------.--------.--------
-------.---------.-------

-------.--------.--------
-------.--------.--------


De tal mode la seqüencia de guions i punts representa la direcció de les taules on estem sentats els alumnes, i la ‘’ O ‘’ representaría al mestre.

Ens sentarem en grups com acabem de dir i cada grup disenyarem un model de classe ideal a com nosaltres ens agradaria.

El primer grup corresponia a un grup de tercer cicle i estaven colocats així:

                         L            J
                           L        J
                             L _ J

Siguent les L i les J, els pupitres i la seua orientació. De eixa manera, ja estaven colocats per treballar en grups i el professor podia accedir fàcilment per relacionar-se amb els diferents grups.(…)

El de eugenio era per grups com ens hem sentat tots alguna vegada en la nostra etapa estudiantil i del que no podem destacar gran cosa.

Els dos grups següents corresponents a primer i segon cicle, havien distribuit la classe en forma d’U per tal vores les cares entre el companys i tots junts per fer treballs en grups. D‘aquesta manera jo m’havia sentat quan anava a segon de primària i dins la U es possaven 4 persones que eren d’algún mode els encarregats de presidir l’assamblea que feiem els divendres i que tant ens agradaven. Soliem destacar les bones accions dels companys i intentar millorar les accions que no estaven bé per tal de millorar com companys i com a persones.

La distribució que ferem al meu grup és com es veu a la imatge i corresponia a una classe d’un grup d’infantil ja que tots estavem matriculats en magisteri infantil.  


En lloc de taules quadrades, possarem taules redones per estar tots els companys en grup i donar sensació de familiaritat.

Per acabar em va cridar l’atenció que una companya va dir que no havia conescut aquest tipus de distribució en la classe perque ella sols s’avia sentat a classe individualment i per parelles.

Arribats ací em sorgix una altre dubte o pensament. Perquè tots els companys de la nostra classe de primeri de magisteri quan fem una activitat a classe solem contestar que les nostres classe serien models tan diefrents a les que ens han donat a nostres de xicotets? Que no ens ha agradat anar al col·legi? Que els nostres mestres quan estudiaren no voldrien també classes pràctiques, classes dinàmiques i després a l’hora de posar-ho en pràctica no han pogut?

Ja ho esbrinaré un d’aquestos dies...

Comentarios

Entradas populares de este blog

Els col·legis del futur.

Semana del 25 al 29.