Setmana del 23 al 27.

  DIMARTS 24:


Aquest dimarts, ha sigut la primera classe després d'estar una setmana sense donar classe. En primer lloc Carles ha demanat que algú parlara sobre un tema, açó ho fa tots els dies, per fer que tots els companys de classe parlem davant de tots, i d'aquesta manera anem acostumant-mos a parlar davant de gent i sense vergonya.

Aquest dia ha parlat Sandra sobre una imatge que ha trobat a twitter que és aquesta:

I davall d'aquesta imatge posava: "Aquest b'asicament representa el que les escoles fan. Et lleven la creativitat i t'omplen el cap de conceptes vius." Per a mi aquest comentari, és molt trist ja que les escoles no volen llevan la creativitat, encara que en moltes d'aquestes si que els mestres arriben a canviar els pensaments del xiquets i lleven la creativitat que tenen, les escoles volen promoure aquesta creativitat per fer que cadascú tinga les seues opinions i pensaments, per aixó quan entres a la carrera de magisteri, no volen una sola especialització, sinó que hi hagen persones que siguen de ciencies, altres de lletres i unes altres de socials, sense ovlidar-se d'aquelles que venen d'un grau superior, que tenen uns altres estudis i opinions.


Hui durant tota la classe hem estat parlant sobre el currículum, aquest és tots els conceptes que s'han de donar a classe i de quina manera fer-ho. Està influenciat culturalment, administrativa, social i política, és a dir, aquest currículum depén de com és en aquell moment la societat, la cultura en la que es troben, el president o el partit que está en el moment manant. A més del currículum que ha de seguir, sempre hi ha un currículum ocult que els/les mestres transmeten sense donar-se'n compte.

El currículum és diferent en cada poble o ciutat segons la cultura que es segueix en cadascuna, també depén de cada escola que prepara el currículum i a més, després cada mestre o mestra fa les classes a la seua manera, ell explica les coses o les fa de la manera que ell creu convenient, sent diferent en cada persona perque cadascú té els seus pensaments. Aquests són els diferents nivells de concreció.

Aquest també té diferents teories com que és la suma de totes les exigencies académiques; és la base de experiencies; en la perspectiva tecnológica, és el resultat del que s'aprén; i és el configurador de la pràctica.

Al final de classe, varen sorgir diferents dudes com per exemple: Darrere dels currículums hi ha una teoría curricular? Com a resposta a aquesta pregunta tenim: dues persones tenen el mateix currículum, d'aquesta manera es compleix el primer nivell, el segon no es cumpleix perque estàn en diferents escoles, i a més el tercer, depén de com actúes al aula, cada persona té una concepció diferent del currículum.



 DIJOUS 26:

El dijous ha sigut Núria qui ha parlat, bueno ella ens ha posat un video, que és aquest: https://www.youtube.com/watch?v=gBXlUxvWQPY

Després Núria ens ha comentat, que ha posat aquest video perque el troba pertinent, ja que actualment a classe estem parlant de la desigualtat de génere i de com les dones tenim més problemes a l'escola que els homes. També ha dit, que es referix a que no només l'educació perteneix a l'escola si no que també als pares, i com actuen els pares davant seua.
I jo pense com ella, els pares han de comportar-se de manera correcta davant dels seus fills, no es poden riure de bromes machistes o deixar que els seus fills diuen bromes o insulten a les xiquetes, cridant-les puta, guarra o més coses.

Després de vore el video i escoltar les paraules de Núria, hem començat a donar classe. Avui hem parlat sobre el text de Jurjo Torres que s'anomena les cultures negades i silenciades al currículum. En aquest text es parla de les cultures que moltes vegades, sense donar-se'n compte o de mode que siga apropósit, no ixen als llibres de text o no estan incloses al currículum. Diu que les cultures que no ixen al currículum són:

• Les cultures de les nacions de l'Estat espanyol.
• Les cultures infantils, adolescents i de la gent gran.
• Les ètnies minoritàries o sense poder.
• El món femení. 
• Les sexualitats lesbiana i homosexual.
• La classe treballadora i el món de les persones pobres.
• El món rural i mariner.
• Les persones amb discapacitats o altres capacitats físiques i psíquiques.
• Veus del tercer món. 

Si analitzem els llibres i la cultura que es dóna a l'escola apreciem que: l'educació perteneix al món dels adults, que no es coneixen ètnies que no tenen tanta importància com la gitana, no apareixen dones i si ho fan és de manera irrelevant, no es parla de gustos diferents als estereotipats, no s'estudia als pobres només s'estudia als reis o als senyors feudals, no es parla d'altra cosa que no siga el món ciutadà. 

Al fer aixó, es diu que cauen al "currículum de turistes", aquestes que només coneix el que ha passat a la seua terra de manera superficial, com si només ho conegueren de viatjar i del que aprenen per els guies turistics. 

Aleshores Carles després d'explicar-mos aquests problemes que hi ha a l'educació, ens ho ha fet comprobar i hem estat analitzant diversos llibres que hem portat de primaria. Nosaltres hem analitzat dos llibres de diferents asignatures i edats, uno ha sigut de coneixement del medi i un altre de matemàtiques. En aquests llibres, la veritat, que hi estaven algunes de les cultures silenciades pel currículum, per exemple, als dos llibres ixen dones també ixen persones d'altres ètnies, és a dir, persones de color; també persones velles i xiquets; però de tots aquests ixen poques coses. Generalment, en els llibres es posa als homes en uns determinats treballs i a les dones en altres, per exemple: els homes com transportistes i les dones com profesores o reporteres. 

Als llibres també hi ha diferents imatges on els homes també s'encarreguen de tasques de la casa, però una cosa negativa és que sempre apareixen cuidant al xiquet les mares, quan en la nostra opinió també els homes poden cuidar als seus fills. Més coses negatives són que no apareix cap discapacitat; no es mostren les sexualitats lesbiana i homosexual, quan actualment açó és molt comú; i tampoc es mostra com viuen o menjen les persones del tercer món. 

Aquests són dos tipus diferents de llibre, com els que nosaltres hem analitzat.

Aquests són els llibres per dins, a la conclusió que hem arribat nosaltres és que quasi tots els llibres tenen el mateix esquema, tots tenen una explicació o text i després activitats. Aquests llibres porten quasi sempre a que les/els mestres seguixen exactament aquest esquema i no poden variar la seua forma de treballar, perque és molt dificil però si s'intenta es pot fer. També hem dit, que no fa falta estar tant de temps estudiant, és a dir, no és necessari tants anys d'estudi, perque tots els anys sempre es repeteix els mateixos continguts. Podríem tindre una educació com la d'Alemanya que fan els mateixos estudis però en menys temps. 

Hem estat comentant entre nosaltres que podríem utilitzar o fer, per fer que les classes no foren tan monòtones o tan estereotipades pel currículum, hem arribat a aquestes conclusions: per fer aprendre les parts del cos podem utilitzar dibuixos que fan els xiquets; si aprenem els ossos podem utilitzar un esquelet; amb les taules de multiplicar podem utilitzar cançons o peces de fer castells; per aprendre els animals es pot fer excursions al bioparc per exemple; també per donar les plantes, es pot arreplegar fulles de plantes diferents; per resoldre problemes utilitzaríem llapiços o peces de fruita.

I per acabar la classe, ens ha llegit una poesia de Brecht :

         Preguntas de un obrero ante un libro.

 Tebas, la de las Siete Puertas, ¿quién la construyó?

 En los libros figuran los nombres de los reyes.

 ¿Arrastraron los reyes los grandes bloques de piedra?

 Y Babilonia, destruida tantas veces,

 ¿quién la volvió a construir otras tantas? ¿En qué casas

 de la dorada Lima vivían los obreros que la construyeron?

 La noche en que fue terminada la Muralla china,

 ¿adónde fueron los albañiles? Roma la Grande

 está llena de arcos de triunfo. ¿Quién los erigió?

 ¿Sobre quiénes triunfaron los Césares? Bizancio, tan

 cantada, ¿tenía sólo palacios para sus habitantes? Hasta en la fabulosa

                                  Atlántida,

 la noche en que el mar se la tragaba, los habitantes clamaban

 pidiendo ayuda a sus esclavos.

 El joven Alejandro conquistó la India.

 ¿Él solo?

 César venció a los galos.

 ¿No llevaba consigo ni siquiera un cocinero? 

Felipe II lloró al hundirse

 su flota. ¿No lloró nadie más?

 Federico II venció la Guerra de los Siete Años.

 ¿Quién la venció, además?

 Una victoria en cada página. 

¿Quién cocinaba los banquetes de la victoria? 

Un gran hombre cada diez años. 

¿Quién pagaba sus gastos?

 Una pregunta para cada historia.

Aquesta poesia ens l'ha llegit Carles perque està relacionada amb el que hem donat hui a classe, és a dir, amb les cultures silenciades pel currículum, i aquesta és que no es parla de les classes obreres i personeds pobres. Per a mi, aquest poema crítica que no es parle d'aquelles persones que treballen dia a dia per crear i recontruir les coses, les persones que treballen a l'ombra de les quals mai es sap res, i tot és gracies als reis, aquells que només donen la cara però no fan res de força per construir-ho o lluitar ells a soles. 

I d'aquesta manera ha finalitzat la classe de hui.