Blog quinta setmana

BLOG QUINTA SEMANA

DIMARTS

Com sol passar, costa que algún company o alguna companya conten alguna cosa relacionada amb l’educació pero a la fi una companya s’arrancà i ene va contar la seva experiencia com a monitor d’un centre juvenil.

Parlant i reflexionant (més Carles que nosaltres, clar està) arribarem a la conclusió que cadascú seria bon o mal mestre dependent de la propia experiencia, i no sols experiencia com a mestre sino com a alumne de la vida. Es a dir, un mestre no sols es forma estudiant la carrera universitaria de magisteri sino també amb altres experiencias que l’hagan enriquit durant la seua vida. Carlos va posar l’exemple de quan va treballar de cambrer. En aquest treball, que en primer moment no te res a vore amb la docencia, pot aprender moltes més coses de les que hauria pogut fer-ho a la universitat. Com per exemple a relacionar-se ama la gent, a valorar el seu treball… 

A continuació, comentarem l’estructura de l’etapa estudiantil segons l’any. Compararem en primer bloc, la nostra y la dels nostres pares. Pareixia que tots les coneixiem bastant bé, peró Carles ens va dir com era la sega de quan ell estudiava i la veritat que jo no havia sentit parlar mai. Em va cridar l’atenció una cosa, estudiar era obligatori fins als 10 anys, molt different a la LGE (vigent fins al 1970) obligatori fins als 14 y la de la LOGSE fins als 16. Encara que a voltes ens queixem del nostre sistema educatiu, crec que una cosa s’esta fent correctament. A mesura que pasa el temps  l’educació obligatoria dura més anys i per simple que parega, pot incrementar en gran quantitat el nombre d’alumnes universitaris del total de la población d’un país.

Ademés comentarem la funció de la LOMCE, i arribaren a la conclusión, que allí que volen aconseguir es que aquells alumnes que no servirán o no volvieren estudiar, tingueren altres opcions a part del sistema reglat. 

Per últim veierem un documental de l’educació en Finlandia en el qual una persona deia: volem fer ciutadans dignes i la veritat que estic molt d’acord. Així mateix aquest sistema educatiu es caracteritzava per els següents aspects: 

• Poques hores lectives
• Només 20 alumnes
• Molts anys matrix mestre
• Mateix curriculum per tot l’alumnat 
• Ausencia d’evaluacions     

DIJOUS

Quan arribarem a classe começarem a comentar els blogs que portavem fins a dia d’avui i arribarem a la conclusió de que hauriem de millorar-los; profunditzar i reflexionant sobre aquelles coses de les quals estem parlant.

Començarem comentant alguns conceptes sobre el text de ‘’Pedagogía del oprimido’’.

Una de les frases deia quelcom com: devem d'uir de l'educació bancària. És a dir, aquella educació tradicional del professor tradicional fent la classe magistral sense interactuar amb els alumnes. Tot açò, crec que és el que Carles vol inculcar-nos com a docents, allò que va dir fa unes setmanes: la labor de l'educació o dels professors, no és la d'ensenyar sinó dissenyar un mètode amb què aprendre. (Estic molt d'acord) . Com pensava Freire, en l'educació es deu de fer que els alumnes reflexionen, per a poder així canviar el món. Ja que si acceptem tot tal com ens ho diuen, no evolucionarem i no tindrem la nostra pròpia opinió sobre les coses. Devem donar-li una oportunitat al diàleg, a reflexionar allò que ens compten, a comentar les coses.

QÜESTIONAR ELS CONTINGUTS  ≠  ACCEPTAR ELS CONTINGUTS

Açò és una altra de les coses que crec que Carles vol transmetre’ns.

 Freire planteja l'educació com una FERRAMENTA per a canviar el món. En eixe moment, va intervindre una companya per a comentar les desigualtats de l'educació. La veritat que estic d'acord en el que va dir. Allò de que ens eduquen per a memoritzar i cenyir-nos a la informació del llibre (en general) per a després demanar-nos, creativitat, iniciativa…

Per ultim vam veure el vídeo del sistema educatiu en Corea i vam fer una comparativa amb el finlandés que havíem vist el dia anterior en classe. Em va cridar l'atenció que sistemes educatius tan diferents pogueren tindre tant èxit sent, cada un d’ells, totalment oposat de l'altre.

Aquest sistema educatiu es caracteritza per: 

- Molta disciplina 

- Ser els propis xiquets els que es preocupen pel seu futur

- Llargues jornades lectives

- Classes privades per les vesprades

- 200 estudiants han arribat al suicidi